Edgar Morin:

" Kleist tenia molta raó : " El saber no ens torna ni millors ni més feliços".Però l'educació pot ajudar a ser millor i, si no feliços, ensenyar-nos a assumir la part prosaica i viure la part poètica de les nostres vides ".

domingo, 29 de julio de 2012

“No garabateo mamá, estoy aprendiendo a escribir”

Li diguem a un nin que ens faci un dibuix i després que ens escrigui el que ha dibuixat. Acaba el dibuix i l’escrit i veiem això:




Pensem: ha fet un gargot. Aquí, el nen hauria de respondre: Mamà no és un simple gargot, estic aprenent a escriure. 

Amb l’assignatura de la Llengua a l’Aula d’Infantil: del Plaer de la Lectura al Joc de l’Escriptura vaig descobrir un nou món desconegut per moltes persones: existeixen diverses fases en l’escriptura i el nen, es pot trobar en una fase o altra, sense dependre de l’edat que tingui

Un nen de tres anys pot escriure casi igual que un nen de sis, tot depèn de com l’estimulem cap a l’escriptura i així també, cap a la lectura.
Em va sorprendre quan vaig conèixer el mètode d’aprenentatge del constructivisme, ja que és totalment oposat al que ens han ensenyat tradicionalment. És un nou concepte del qual jo hi estic totalment d’acord. No m’oblido del mètode tradicional, ja que per estimular la memòria el trobo molt correcte, però els infants necessiten més, necessiten el constructivisme.
Doncs bé, amb ell es basa aquest nova manera d’ensenyar als infants a escriure i llegir. No es tracta de “la letra con sangre entra. Es tracta de donar-los l’espai i temps suficients per aprendre per ells mateixos, amb l’ajuda dels adults com a guies, d’aprendre aquestes dues disciplines.

Abans, l’escriptura era ensenyada amb quaderns de cal•ligrafia que poc feia d’ensenyar-nos el vertader significat de les paraules que anàvem escrivim en ell. L’aspecte positiu que tenia era la millora de la motricitat. Amb el constructivista, i amb l’aprenentatge de l’existència de diferents etapes de l’escriptura, que van de menor coneixement sobre ella a major (l’etapa alfabètica és la darrera on, tots ens trobem), i l’aprenentatge de com fomentar que un nin passi d’una etapa a una altra per mitjà de distintes estratègies, sabem com aconseguir que l’infant aprengui el significat de les paraules, del que escriu, per ell tot sol. 


Tot això nou, ho vam aprendre gràcies, sobretot, a unes pràctiques d’escriptura que vam haver de fer a un infant. Jo vaig triar fer-li al meu nebot de 5 anys. Us diré que es troba molt a finals de la fase sil•làbica. Us deixo una part de la meva pràctica que em va parèixer molt graciosa:




A més a més, aquesta assignatura em va ajudar a perfeccionar la meva ortografia en la llengua castellana (ja que s’impartia en castellà), així com també, em va aportar nous coneixements sobre l’aprenentatge amb ordinadors. Aquí us deixo una ressenya que vaig haver de fer sobre un article que parlava sobre aquest tema:

RESEÑAS




Així és com d’una assignatura he descobert un nou món ple d’informació i màgic centrat amb l’escriptura i lectura dels infants que per a la meva futura docència té molta influència.

No importa la quantitat, sinó la qualitat.

Arribes a aquesta carrera amb una concepció d’infant, per així dir-ho, superficial.

M’explico: el que veus pel carrer, el que et diuen els teus familiars, l’observació del mode d’educar als fills que tenen les diferents famílies,... tot et fa tenir una concepció d’infant com a un ésser passiu, que no té ni dret ni vot ni torn de paraula.
Això sí, amb això no vull dir que no el cuidis, no el mimis, en definitiva que no l’estimis. Sí, si que tota aquesta gent s’estima als petitets, però no arriben a conèixer, realment, el que significa ser infant.

I aquí, és on, al començament del primer curs d’aquest grau, amb l’assignatura de Pensament i Contextos Educatius a la Primera Infància, i al final, amb la de Models Educatius en la Primera Infància, he obert els ulls. Sobretot, amb la darrera. Aquesta assignatura ens va fer veure que l’infant, no per ser-ho, no pot expressar-se lliurement. És un ser viu que s’ha de desenvolupar igual que nosaltres, no una mena de ninot que ha d’estar sotmès als adults. Com diu Tonucci: "L’infant té dret a ser escoltat". 

Un infant aprèn experimentant i si nosaltres no li donem l’oportunitat de fer-ho, no es desenvoluparà com cal. Aquí està l’error de molta gent. Prohibim als infants embrutar-se, no tenim temps per a què juguin amb nosaltres, ni tan sols escoltem quan ens demanen alguna cosa. Simplement ens dediquen a fer amb ells, el que ens convé a nosaltres, però no a ells. Això és una falta molt greu que gràcies a aquesta assignatura m’he pogut adonar. 

Tot això i més ho he aprés mitjançant vídeos d’infants que ens posaven a classe, llibres (destacant sobretot el de Lòczy, escoltar els infants de Judit Falk i, el de Quan els infants diuen prou! de Tonucci).
De fet, d’aquest darrer llibre, m’agradaria destacar unes frases que m’han agradat molt, que no tan sols m’han fet reflexionar sobre els infants, sinó també sobre la vida. 
Frases:
 -Ser més infantil vol dir aprendre a entendre els infants més enllà de l’aparent simplicitat d’allò que diuen, perquè qui diu coses senzilles gairebé sempre diu coses importants. 

-Totes les persones gran han començat essent nens. (Però n’hi ha poques que se’n recordin). [Frase que surt al llibre però que es de Antoine de Saint-Exupéry (2001) al llibre d’El Petit Princep]. 

-Protegir als infants, però al mateix temps hem d’ensenyar-los a ser lliures. 

-Doncs els diria que la tristesa no se’n va mai més, que es converteix en una segona pell i que llavors aprenem a conviure-hi i a estimar-la. Per què estimar-la? Doncs perquè et fa, és forta, més empàtica. Et dóna la capacitat d’entrar en contacte amb allò que té l’essencial la vida.

-No sé que fer tot sol perquè mai estic sol. 

-L’infant de veritat, el d’avui, el neguem contínuament. És inexistent, transparent.

Us han agradat? A jo molt. 

Altra treball que vam fer (un que durem a terme durant la nostra carrera i que ja hem anat desenvolupant en tres assignatures diferents: Models educatius en la primera infància, Pensament i contextos a la primera infància i, Sociologia, Convivència i Educació) consisteix en analitzar un servei que tenim a la nostra illa. El meu grup va optar per fer-ho de Piruleto Park. Aquest treball tant complex ens ha servit per adonar-nos de com està la situació i l’entorn dels infants. Del servei hem pogut analitzar els avantatges i desavantatges que a continuació podreu observar en aquest vídeo: 

Conclusions i reflexions finals on PhotoPeach
 


Bé, doncs amb totes aquestes feines vaig consolidar més el meu aprenentatge i gràcies a les assignatures abans esmentades, vaig reflexionar sobre l’imatge de l’infància: com és i com hauria de ser. Acabo amb una petita conclusió sobre aquesta imatge que vaig fer amb el meu grup a l’assignatura de Pensaments i Contextos a la primera infància.