Si alguno de ustedes es un deficiente mental y cree en verdades reveladas, en dogmas religiosos o en doctrinas políticas sería saludable que se dedicara predicar en un templo o desde una tribuna.
Si por desgracia siguen en esto, traten de dejar las supersticiones en el pasillo, antes de entrar en el aula. No obliguen a sus alumnos a estudiar de memoria, eso no sirve. Lo que se impone por la fuerza es rechazado y en poco tiempo se olvida. Ningún chico será mejor por saber de memoria el año en que nació Cervantes. Póngase como meta enseñarles a pensar, a que duden, que se hagan preguntas. No los valoren por sus respuestas. Las respuestas no son la verdad, buscan una verdad que siempre será relativa.
Las mejores preguntas son las que se vienen repitiendo desde los filósofos griegos. Muchas son ya lugares comunes, pero no pierden vigencia: qué, cómo, dónde, cuándo, por qué. Si en esto admitimos, también, eso de que "la meta es el camino", como respuesta no nos sirve. Describe la tragedia de la vida, pero no la explica. Hay una misión o un mandato que quiero que cumplan. Es una misión que nadie les ha encomendado, pero que yo espero de ustedes, como maestros, se la impongan a sí mismos: despierten en sus alumnos el dolor de la lucidez. Sin piedad. Sin límites".
(Pel·lícula : Lugares Comunes)
 |
| Uns dels objectius més important a l'escola és aprendre a aprendre.Foto de: http://www.flickr.com/photos/43587933@N07/4152251909/sizes/s/in/photostream/ |
L'Educació Infantil és l'etapa educativa que atén a nenes i nens des del naixement fins als sis anys amb la finalitat de contribuir al seu desenvolupament físic, afectiu, social i intel·lectual. S'ordena en dos cicles: el primer comprèn fins als tres anys; el segon, que és gratuït, va des dels tres als sis anys d'edat.( Text tret del la web del Ministeri d’Educació ).
Al llarg dels anys ha estat ubicada ,administrativament ,a diferents departaments : Treball , Sanitat i Ensenyament. Això va ser així fins a la promulgació de la LOGSE a l’octubre de 1990. En ella s’establia en el tercer article, que en el l’educació infantil quedava inclosa en els ensenyaments de règim general del sistema educatiu, juntament amb l’educació primària , l’educació secundària , la formació professional i l’educació professional.
Aquesta etapa presenta una sèrie de característiques :
-Caràcter no obligatori de l’etapa educativa. Comença a ser obligatòria l’escolarització a partir dels 5-6 anys. Malgrat això, als nostres dies hi ha quasi un 100% d’escolaritat a partir dels 3 anys. A pesar de no ser una etapa obligatòria es recomana que ja als 3 anys comencin a anar a escola perquè agafin el ritme d’independització ,estar amb companys i companyes, relacionar-se.
-Necessitat d’una col·laboració estreta amb les famílies. A mesura que van creixent els nins i nines , no es necessita tanta col·laboració per part de les famílies , però a l’educació infantil és fonamental per estar atents a les diferents necessitats que expressa i manifesta el nen d’aquestes edats. Cal que es posin d’acord en aspectes com hàbits alimentaris,els ritmes diaris, el control de les necessitats bàsiques,i puguin compartir pares,mares i mestres les angoixes,els dubtes,els interrogants que tenen al llarg del desenvolupament dels seus infants...Com exposa el llibre,Aprendre i ensenyar a l’educació infantil,d’Isabel Solé, del qual extrec la major part d’aquesta entrada , “ podríem dir que a l’escola bressol les mares i els pares n’han de ser part integral “.
- Equilibri entre etapa amb entitat pròpia i relació necessària amb les altres etapes educatives. Sempre s’ha de mantenir la coherència dins l’etapa i la coordinació amb les següents.
- Funció social i educativa al mateix temps. Funció social des de la incorporació de la dona al món laboral i també educativa superant la visió des d’una perspectiva assistencial .
Un cop donades les seves característiques veiem les finalitats d’elles :
- Potenciar i afavorir el desenvolupament màxim de les capacitats tot respectant la diversitat i les possibilitats dels diferents alumnes.
- Compensació de les desigualtats socials i culturals.
- Preparació per a un bon seguiment de l’escolaritat obligatòria.
Aquestes finalitats i característiques es troben en l’etapa de l’educació infantil dividida en dos cicles habitualment per la normativa que fa aquesta distinció:
El primer cicle(3mesos als 3 anys) :
-L’especificitat del primer any de vida. És el període on es produeixen els canvis més grans. Cal habituar a l’infant a unes rutines, hàbits d’higiene i alimentació. Cal tenir molta cura a l’hora de mostrar afecte cap a ell.
-L’efecte estructurador de la personalitat de les figures d’afecció (vincle d’afecció): A mesura que els infants es senten més segurs , es van atrevint a investigar contextos menys coneguts.
-El paper estructurador de la resolució de les necessitats d’alimentació i neteja: des de la dependència total fins a l’autonomia progressiva. Cal plantejar petits reptes fent així una intervenció progressiva sense forçar massa l’autonomia total.
-La necessitat de moviment i de joc: Els infants tenen la necessitat de moure`s es per això que cal que hagi moments de joc espontani i moments de joc amb ajuda d’un adult.
-La necessitat d’una relació estreta entre la família l’escola.
Segon cicle(3anys als 6anys) :
-La classe de tres anys com a moment de transició entre els dos cicles. Aquesta classe ens serveix per adequar al nen als pròxims cursos. Ens adeqüem al seu ritme.
-El domini progressiu del llenguatge verbal que permet conèixer el món que els envolta. Es dediquen a preguntar i a explicar com a manera d’aprendre sobre el món que els envolta i que els desperta la curiositat.
-L’assoliment d’una gran autonomia en els hàbits personals (vestir, menjar, higiene personal).Acaben d’assolir aquest conceptes tot i que poden tenir algun comportament “infantil” del qual cap prestar molta atenció.
-La importància de la comunicació amb la família.
Criteris generals de l’actuació educativa a l’escola infantil :
-Fomentar l’autoconcepte i l’autoestima de l’infant.
-Ensenyar com a activitat compartida.
-Aprenentatge significatiu i globalització.
-Atenció a la diversitat.
-Importància de l’activitat lúdica.
Aquests criteris generals es poden concretar en aquestes situacions educatives principals :
-El joc.
-Les rutines.
-Les activitats col·lectives i les individuals.
-Les activitats de petit grup com els racons de joc o tallers.
Una de les característiques més principals que ha de fonamentar una mestra és el treball en equip per tal d’oferir un projecte educatiu coherent i que possibiliti un desenvolupament i un aprenentatge en una determinada direcció i amb una certa continuïtat. A més el treball en equip fonamenta les relacions personals.
Per projecte educatiu ens referim al Projecte curricular de centre :
Segons Antúnez :
-El concebem com una proposta integral que permet dirigir coherentment el procés d’intervenció educativa en una institució escolar.
-El PEC és un contracte que compromet i lliga tots els membres de la comunitat escolar amb una finalitat comuna.
-Pel que fa al seu contingut, el PEC és un instrument per a la gestió que, coherentment amb el context escolar, enumera i defineix els trets d’identitat del Centre, formula els objectius que pretén i expressa l’estructura organitzativa de la institució.
Per tant , i per concloure , l’educació infantil és l’etapa educativa que comprèn des de el naixement fins als 6 anys dividits en dos cicles : el primer comprèn dels 3 mesos als 3 anys (on els nens van a uns centres anomenats generalment, guarderies) i el segon, dels 3 anys als 6 ( aquests centres són les escoletes ).
La seva finalitat és la de contribuir al desenvolupament intelectual,físic,social i afectiu.
En aquestes dos cicles es fonamenta a més les manifestacions de la comunicació i el llenguatge,les pautes de convivència i les relacions socials i amb l’entorn.
Té un caràcter voluntari,és a dir, no és obligatòria l’assistència , però a Espanya es dóna el cas de que a partir dels 3 anys ja hi ha quasi un 100% d’escolaritat.
Això vol dir que els pares i mares tenen una gran consideració cap als seus fills i filles perquè una escolaritat en aquesta edat permet que els infants tinguin un millor rendiment escolar en el futur.
Per aquest motiu es plantegen iniciatives com el Programa Educa 3 que fonamenta la creació de noves places educatives per a nens menors de 3 anys.
Tan aquesta iniciativa com ja escolaritzar el nen o nena amb 3 anys, em pareix molt bona opció ja que és un mode de que el nen aprengui per si sol a estar sense els pares , a estar amb els demés , a compartir , a respectar a altres persones , a comprendre... és com el pas , com una preparació bàsica,on aprendran el més bàsic i el que cal tenir ben assabentat per al seu futur acadèmic.
A continuació us parlo breument de dues entrades de blocs :
En la primera anomenada “recortes en educación” de El Adarve, ens parla sobre el que degut a la crisi han pensat fer per aturar-la. Sí, retallar en educació. Pensem un poc...una de les qüestions que s’estan plantejant és privatitzar l’educació. Primer de tot pensem si la culpa de la crisi és l’educació o si és la que ens proporcionarà la solució. Ens eduquen per a formar-nos adequadament per a un futur tan intel·lectualment com psicològicament. L’escola i l’institut ens proporcionen les dues coses. Llavors... de veres creieu que ha d’haver-hi retalls? Si es privatitza el més segur és que la gent que pugui s’ho pugui permetre , pagarà el que calgui per a tenir escolaritzats als seus fills degut ha que en la nostra societat la importància de l’escola està molt clara en aquest aspecte. Però... i les persones pobres? Que no puguin permetre això?Que passarà amb elles? Doncs, que no podran accedir a tenir escolaritat . A més de no tenir sous , no podrà ni tenir l’opció a tenir-ne. Ho vegeu just? La veritat és que em pareix molt trist... Aquí és on poder ja observar un dels drets que més es vol aconseguir i que amb això l’incomplim : l’ igualtat.
La segona entrada anomenada “mis propuestas educativas “ ens parla sobre , com diu el títol , les propostes educatives que proposa l’autor del bloc anomenat Discentia, en Pedro Villarrubia. D’ella,destacaré la proposta que més m’agrada :
“La distribución de tiempos educativos no se hará por materias o relojes, sino por proyectos, tareas y plazos naturales.”
Per finalitzar us deixo un vídeo que és la tercera part de tota una sèrie de vídeos que tracten sobre educació.
 |
| Aula d'educació infantil . Foto de : http://www.flickr.com/photos/miniaturasdelola/5025351129/sizes/m/in/photostream/ |
No hay comentarios:
Publicar un comentario