Edgar Morin:

" Kleist tenia molta raó : " El saber no ens torna ni millors ni més feliços".Però l'educació pot ajudar a ser millor i, si no feliços, ensenyar-nos a assumir la part prosaica i viure la part poètica de les nostres vides ".

lunes, 12 de diciembre de 2011

Educació infantil

"Me preocupa que tengan siempre presente que enseñar quiere decir mostrar. Mostrar no es adoctrinar, es dar información pero dando también, enseñando también, el método para entender, analizar, razonar y cuestionar esa información.
Si alguno de ustedes es un deficiente mental y cree en verdades reveladas, en dogmas religiosos o en doctrinas políticas sería saludable que se dedicara predicar en un templo o desde una tribuna.
Si por desgracia siguen en esto, traten de dejar las supersticiones en el pasillo, antes de entrar en el aula. No obliguen a sus alumnos a estudiar de memoria, eso no sirve. Lo que se impone por la fuerza es rechazado y en poco tiempo se olvida. Ningún chico será mejor por saber de memoria el año en que nació Cervantes. Póngase como meta enseñarles a pensar, a que duden, que se hagan preguntas. No los valoren por sus respuestas. Las respuestas no son la verdad, buscan una verdad que siempre será relativa.
Las mejores preguntas son las que se vienen repitiendo desde los filósofos griegos. Muchas son ya lugares comunes, pero no pierden vigencia: qué, cómo, dónde, cuándo, por qué. Si en esto admitimos, también, eso de que "la meta es el camino", como respuesta no nos sirve. Describe la tragedia de la vida, pero no la explica. Hay una misión o un mandato que quiero que cumplan. Es una misión que nadie les ha encomendado, pero que yo espero de ustedes, como maestros, se la impongan a sí mismos: despierten en sus alumnos el dolor de la lucidez. Sin piedad. Sin límites
".

(Pel·lícula : Lugares Comunes)
Uns dels objectius més important a l'escola és
aprendre a aprendre.Foto de:
http://www.flickr.com/photos/43587933@N07/4152251909/sizes/s/in/photostream/


L'Educació Infantil és l'etapa educativa que atén a nenes i nens des del naixement fins als sis anys amb la finalitat de contribuir al seu desenvolupament físic, afectiu, social i intel·lectual. S'ordena en dos cicles: el primer comprèn fins als tres anys; el segon, que és gratuït, va des dels tres als sis anys d'edat.( Text tret del la web del Ministeri d’Educació ).


Al llarg dels anys ha estat ubicada ,administrativament ,a diferents departaments : Treball , Sanitat i Ensenyament. Això va ser així fins a la promulgació de la LOGSE a l’octubre de 1990. En ella s’establia en el tercer article, que en el l’educació infantil quedava inclosa en els ensenyaments de règim general del sistema educatiu, juntament amb l’educació primària , l’educació secundària , la formació professional i l’educació professional.


 Aquesta etapa presenta una sèrie de característiques :

-Caràcter no obligatori de l’etapa educativa. Comença a ser obligatòria l’escolarització a partir dels 5-6 anys. Malgrat això, als nostres dies hi ha quasi un 100% d’escolaritat a partir dels 3 anys. A pesar de no ser una etapa obligatòria es recomana que ja als 3 anys comencin a anar a escola perquè agafin el ritme d’independització ,estar amb companys i companyes, relacionar-se.

-Necessitat d’una col·laboració estreta amb les famílies. A mesura que van creixent els nins i nines , no es necessita tanta col·laboració per part de les famílies , però a l’educació infantil és fonamental per estar atents a les diferents necessitats que expressa i manifesta el nen d’aquestes edats. Cal que es posin d’acord en aspectes com hàbits alimentaris,els ritmes diaris, el control de les necessitats bàsiques,i puguin compartir pares,mares i mestres les angoixes,els dubtes,els interrogants que tenen al llarg del desenvolupament dels seus infants...Com exposa el llibre,Aprendre i ensenyar a l’educació infantil,d’Isabel Solé, del qual extrec la major part d’aquesta entrada , “ podríem dir que a l’escola bressol les mares i els pares n’han de ser part integral “.

- Equilibri entre etapa amb entitat pròpia i relació necessària amb les altres etapes educatives. Sempre s’ha de mantenir la coherència dins l’etapa i la coordinació amb les següents.

- Funció social i educativa al mateix temps. Funció social des de la incorporació de la dona al món laboral i també educativa superant la visió des d’una perspectiva assistencial .


Un cop donades les seves característiques veiem les finalitats d’elles :
- Potenciar i afavorir el desenvolupament màxim de les capacitats tot respectant la diversitat i les possibilitats dels diferents alumnes.
- Compensació de les desigualtats socials i culturals.
- Preparació per a un bon seguiment de l’escolaritat obligatòria.

Aquestes finalitats i característiques es troben en l’etapa de l’educació infantil dividida en dos cicles habitualment per la normativa que fa aquesta distinció:
El primer cicle(3mesos als 3 anys) :
-L’especificitat del primer any de vida. És el període on es produeixen els canvis més grans. Cal habituar a l’infant a unes rutines, hàbits d’higiene i alimentació. Cal tenir molta cura a l’hora de mostrar afecte cap a ell.
-L’efecte estructurador de la personalitat de les figures d’afecció (vincle d’afecció): A mesura que els infants es senten més segurs , es van atrevint a investigar contextos menys coneguts.
-El paper estructurador de la resolució de les necessitats d’alimentació i neteja: des de la dependència total fins a l’autonomia progressiva. Cal plantejar petits reptes fent així una intervenció progressiva sense forçar massa l’autonomia total.
-La necessitat de moviment i de joc: Els infants tenen la necessitat de moure`s es per això que cal que hagi moments de joc espontani i moments de joc amb ajuda d’un adult.
-La necessitat d’una relació estreta entre la família  l’escola.

Segon cicle(3anys als 6anys) :
-La classe de tres anys com a moment de transició entre els dos cicles. Aquesta classe ens serveix per adequar al nen als pròxims cursos. Ens adeqüem al seu ritme.
-El domini progressiu del llenguatge verbal que permet conèixer el món que els envolta. Es dediquen a preguntar i a explicar com a manera d’aprendre sobre el món que els envolta i que els desperta la curiositat.
-L’assoliment d’una gran autonomia en els hàbits personals (vestir, menjar, higiene personal).Acaben d’assolir aquest conceptes tot i que poden tenir algun comportament “infantil” del qual cap prestar molta atenció.
-La importància de la comunicació amb la família.

Criteris generals de l’actuació educativa a l’escola infantil :
-Fomentar l’autoconcepte i l’autoestima de l’infant.
-Ensenyar com a activitat compartida.
-Aprenentatge significatiu i globalització.
-Atenció a la diversitat.
-Importància de l’activitat lúdica.

Aquests criteris generals es poden concretar en aquestes situacions educatives principals :
-El joc.
-Les rutines.
-Les activitats col·lectives i les individuals.
-Les activitats de petit grup com els racons de joc o tallers.

Una de les característiques més principals que ha de fonamentar una mestra és el treball en equip per tal d’oferir un projecte educatiu coherent i que possibiliti un desenvolupament i un aprenentatge en una determinada direcció i amb una certa continuïtat. A més el treball en equip fonamenta les relacions personals.
Per projecte educatiu ens referim al Projecte curricular de centre :
Segons Antúnez :
-El concebem com una proposta integral que permet dirigir coherentment el procés d’intervenció educativa en una institució escolar.
-El PEC és un contracte que compromet i lliga tots els membres de la comunitat escolar amb una finalitat comuna.
-Pel que fa al seu contingut, el PEC és un instrument per a la gestió que, coherentment amb el context escolar, enumera i defineix els trets d’identitat del Centre, formula els objectius que pretén i expressa l’estructura organitzativa de la institució.

Per tant , i per concloure , l’educació infantil és l’etapa educativa que comprèn des de el naixement fins als 6 anys dividits en dos cicles : el primer comprèn dels 3 mesos als 3 anys (on els nens van a uns centres anomenats generalment, guarderies) i el segon, dels 3 anys als 6 ( aquests centres són les escoletes ).
La seva finalitat és la de contribuir al desenvolupament intelectual,físic,social i afectiu.
En aquestes dos cicles es fonamenta a més les manifestacions de la comunicació i el llenguatge,les pautes de convivència i les relacions socials i amb l’entorn.
Té un caràcter voluntari,és a dir, no és obligatòria l’assistència , però a Espanya  es dóna el cas de que a partir dels 3 anys ja hi ha quasi un 100% d’escolaritat.
Això vol dir que els pares i mares tenen una gran consideració cap als seus fills i filles perquè una escolaritat en aquesta edat permet que els infants tinguin un millor rendiment escolar en el futur.
Per aquest motiu es plantegen iniciatives com el Programa Educa 3 que fonamenta la creació de noves places educatives per a nens menors de 3 anys.
Tan aquesta iniciativa com ja escolaritzar el nen o nena amb 3 anys, em pareix molt bona opció ja que és un mode de que el nen aprengui per si sol a estar sense els pares , a estar amb els demés , a compartir , a respectar a altres persones , a comprendre... és com el pas , com una preparació bàsica,on aprendran el més bàsic i el que cal tenir ben assabentat per al seu futur acadèmic.

A continuació us parlo breument de dues entrades de blocs :
En la primera anomenada “recortes en educación” de El Adarve, ens parla sobre el que degut a la crisi han pensat fer per aturar-la. Sí, retallar en educació. Pensem un poc...una de les qüestions que s’estan plantejant és privatitzar l’educació. Primer de tot pensem si la culpa de la crisi és l’educació o si és la que ens proporcionarà la solució. Ens eduquen per a formar-nos adequadament per a un futur tan intel·lectualment com psicològicament. L’escola i l’institut  ens proporcionen les dues coses. Llavors... de veres creieu que ha d’haver-hi retalls? Si es privatitza el més segur és que la gent que pugui s’ho pugui permetre , pagarà el que calgui per a tenir escolaritzats als seus fills degut ha que en la nostra societat la importància de l’escola està molt clara en aquest aspecte. Però... i les persones pobres? Que no puguin permetre això?Que passarà amb elles? Doncs, que no podran accedir a tenir escolaritat . A més de no tenir sous , no podrà ni tenir l’opció a tenir-ne. Ho vegeu just? La veritat és que em pareix molt trist... Aquí és on poder ja observar un dels drets que més es vol aconseguir i que amb això l’incomplim : l’ igualtat.
La segona entrada anomenada “mis propuestas educativas “ ens parla sobre , com diu el títol , les propostes educatives que proposa l’autor del bloc anomenat Discentia, en Pedro Villarrubia. D’ella,destacaré la proposta que més m’agrada :
La distribución de tiempos educativos no se hará por materias o relojes, sino por proyectos, tareas y plazos naturales.”
Per finalitzar us deixo un vídeo que és la tercera part de tota una sèrie de vídeos que tracten sobre educació.



lunes, 5 de diciembre de 2011

Hi ha un bon currículum?

"Lo deseable en innovación educativa no consiste en que perfeccionemos tácticas para hacer progresar nuestra causa, sino en que mejoremos nuestra capacidad de someter a crítica nuestra práctica a la luz de nuestras creencias y a la luz de nuestra práctica".
(Stenhouse)
Començo la meva entrada amb aquella oració de dalt perquè os faixi reflexionar.
Avui parlarem sobre el currículum.
Primer anem a definir-lo ,però... això ja ens planteja algun que altre problema. S'han fet tantes definicions que inclús les podem agrupar en vàries corrents.
Malgrat això , el que sí sabem són els orígens :
Els orígens del concepte del currículum es troben en l’obra de Bobbit (1918), El currículum.
Definicions :
-Són els objectius que es marquen en una etapa educativa.
-És aquella sèrie de coses que els nens i joves han de fer i experimentar, a fi de desenvolupar les seves habilitats que els capacitin per decidir assumptes de la vida adulta (Franklin B, 1918) 
-Són totes les experiències, activitats, materials, mètodes d'ensenyament i altres mitjans emprats pel professor o tinguts en compte per ell en el sentit d'aconseguir les finalitats de l'educació (UNESCO, 1918).
-És un projecte educatiu que defineix: les finalitats, les metes i els objectius d'una acció educativa així com les formes, els mitjans i els instruments per avaluar que mesurada l'acció ha produït efecte. ( Hainaut L,1980). 
Altres conceptes de currículum :
-Segons Gimeno Sacristán (1989) hi ha cinc corrents:
Currículum que organitza coneixements.
Currículum que té unes intencions, uns objectius d’aprenentatge o uns resultats buscats del sistema educatiu.
Currículum que s’entén com una planificació sistemàtica i requereix definir objectius, continguts, metodologia i avaluació.
Currículum que es basa en el conjunt d’experiències de l'alumne i és a on neix el concepte del currículum ocult, ja que els alumnes viuen experiències d’aprenentatge que no han estat explicitades en el currículum.
Currículum com a solució de problemes. Aquest , es centra en la pràctica.
-Serafí Antúnez ho resumeix en tres vessants ben diferenciades:
Per alguns el currículum és el conjunt de coneixements que a l’alumnat ha de conèixer.
Per uns altres, el currículum s’entén bàsicament com una sèrie del resultats que es pretenen assolir mitjançant el procés educatiu.
Una altra concepció ben diferent és aquella que considera que currículum és tot allò que els alumnes realment aprenen a l’escola i a més ,el que aprenen que no està dictat pel currículum.
-Segons Gimeno(1985)
Els currículums són l’expressió del conflicte d’interessos i forces que graviten sobre el sistema educatiu en un moment determinat i podríem dir que expressen els valors dominants d’una societat i els fins que aquesta assigna a la institució escolar.
-Segons Coll (1987):
El currículum és el que hi ha entre la teoria educativa i la pràctica pedagògica, entre la planificació i l’acció, entre el que es prescriu i el que succeeix realment a les aules.

Com heu vist hi ha diverses definicions de currículum ,però quina és la que ens marca la llei? Doncs aquí ho teniu :
A Espanya, la LOGSE impulsa un nou concepte de currículum que es manté amb la LOE.
La LOE defineix el currículum com el conjunt d’objectius, competències bàsiques, continguts, mètodes pedagògics i criteris d’avaluació de cadascun dels ensenyaments que regula la llei.
  
I nosaltres, les mestres/els mestres del futur... amb quina definició ens quedem?
 Els futurs mestres , com també ho considera Solé en el seu llibre Aprendre i ensenyar a l'educació infantil , podem dir que els currículums són el conjunt de coneixements culturals que els polítics i especialistes en educació tracten i acorden que cal dur a terme a l'escola per formar a les persones del futur.
També podem dir que el currículum oficial del nostre país pretén proporcionar informacions concretes sobre què,com i quan cal ensenyar i evaluar.

Com creiem nosaltres que ha de ser un currículum ?
Doncs bé , l'elaboració de currículums comporta que els i les professionals que hi intervenen ( persones de l'Administració educativa fins als,les mestres ) puguen aportar i prendre diferents decisions sobre què treballar a l'escola.

Una vegada hem dit les diferents definicions, anem a parlar sobre les diverses fonts del currículum , d'acord amb Coll (1986) :
-L'anàlisi sociocultural : Tenint en compte el context social en què ens situem, ens dóna informacions sobre els aspectes més importants que cal ensenyar.
-L'anàlisi psicològica : Ens proporciona informacions sobre les característiques dels nens en les diverses etapes i dels processos d'aprenentatge que han de fer ( Piaget ).
-L'anàlisi disciplinària : ens informa sobre el coneixement que ens ofereix cada disciplina i ens ajuda a comprendre-la.
-L'anàlisi pedagògica : ens proporciona informació sobre quines són les situacions de pràtica educativa que permeten un aprenentatge millor.
I a més de les fonts...quines característiques  té?
-La seva funció en una etapa no és obligatòria. Això significa que tots els aspectes que es proposen han de ser orientatius i no prescriptius.
-Model curricular únic en totes les etapes educatives. Els professors de secundària,els mestres de primària i els mestres i educadors d'infantil es refereixen tots a una mateixa estructura i als components del currículum partint d'una mateixa concepció i llenguatge.
-L'adopció d'un model curricular obert i flexible. Això ens permet ens permet adequar millor el currículum al context, fonamenta la creativitat per part dels mestres,,possibilita el respecte a les diferències individuals i permet als equips de professorat prendre decisions i portar-les a terme. Però, requereix un esforç i un nivell de formació del professorat molt alt i pot comportar diferències prou grans entre els centres educatius d'una mateixa zona geogràfica.
-En el currículum trobem diferents nivells de concreció degut a que en Espanya hi ha un currículum obert:
El primer nivell es concreta en el disseny curricular creat per l’Administració educativa (Ministeri d’Educació i Ciència o departaments d’Ensenyament dels governs autònoms).
El segon es concreta en el Projecte curricular de centre i que elabora el claustre del centre.
 I el tercer,s’explicita en les programacions d’aula que s’encarrega de fer el professorat d’aula.

A més, el currículum presenta una sèrie d’elements :
-Continguts : són tots els aspectes que els infants han de conèixer,saber fer o bé saber com s’han de comportar. S’ordenen i s’organitzen entorn d’àrees. Es divideixen en fets,conceptes i principis,procediments i, en actituds,valors i normes.
-Objectius : els objectius generals són les capacitats que han de dominar els infants en acabar una etapa o cicle. Els objectius didàctics són les capacitats que defineixen el grau i tipus d’aprenentatge que es pretén assolir en la posada en pràctica d’una seqüència didàctica.
-Metodologia: enfocament globalitzador.
-Avaluació: inicial, processual i continua, individualitzada, formativa, final i sumativa, criterial i no normativa.
-Incorporació d’un nou element: les competències bàsiques.

També cal recordar que existeix el currículum ocult. A continuació un deixo una pàgina on hi ha una gravació que parla d’ell :

Un cop entès el currículum educatiu i tot el que implica anem a fixar-nos el que diuen alguns mestres sobre ell en el seu bloc :
Un d’ells és el bloc de Joselu. D’ell vull destacar aquesta oració :
“No hay peor angustia que la de un profesor que sea esclavo de la realización del currículum marcado por la administración, realmente inabordable en la realidad educativa”
Hi estic totalment d’acord. En la seva entrada al final es planteja una mena de debat ja que ell va voler comentar els blocs de dos companys i va opinar que els dos tenien part de raó. Un d’ells , en José Luis Castillo va dir que per ell, el currículum és una eina i no un objectiu. Jo opino el mateix , malgrat que això ,sí que es cert, també pot plantejar conflicte. Opino que si hem de seguir el currículum , el mestre es basa en aconseguir que tot estigui donat per a una data dictada en comptes de fixar-se en que si els alumnes ho han assolit i entès com cal. Per això , jo també crec que no ha de ser un objectiu, una meta que aconseguir sinó una mena d’ajuda per aconseguir que els nens i nenes aprenguin .
Altre mestre és en Felipe Zayas. Del seu bloc ressaltaré el següent :
“El problema[…] está, en definitiva, en el desenfoque de nuestros afanes: quizá dedicamos mucho tiempo a buscar el modo de transmitir conocimientos que en sí mismos no tienen ya demasiado sentido, en vez de dedicar tiempo y energías a tratar de traducir las prescripciones del currículo en formas de trabajo que conduzcan al aprendizaje de destrezas lingüístico-comunicativas.”
Ell també té raó. El problema potser no tan sols és del currículum sinó de la nostra manera d’interpretar-lo. Si fem del llibre de text , el currículum , és allí on fallem.
L’últim que us deixo , i com quasi sempre faig, és una entrada del bloc de El Adarve.
Sempre les comento ,però aquest cop , i del mateix mode que ell tanca el seu post, us deixo el tros que resumeix i ho diu tot del currículum ocult i del que tracta aquest post:
“Las palabras de Winston Churchill resumen a la perfección estas líneas: “Me encanta aprender, pero me horroriza que me enseñen”. Claro, si en la enseñanza domina la memorización, el aburrimiento, la competitividad y las comparaciones odiosas.”
Per finalitzar , contestaré la pregunta de la meva entrada amb la següent resposta donada per Gimeno "al sistema educatiu, uns estudien l’educació, altres decideixen l’educació i altres la realitzen".

El nostre currículum necessita una sèrie de modificacions.
Foto de : http://www.flickr.com/photos/patextremadura/4681087857/sizes/m/in/photostream/

Per últim i per a més informació … :
http://www.monografias.com/trabajos34/mirada-al-curriculum/mirada-al-curriculum.shtml
http://didactica2004.galeon.com/cvitae969421.html