Primer curs Carolina M.: Una entrada diferent...

Algun setmana podríem fer una entrada diferent no? I quina setmana millor que aquesta! Què perquè ho dic? Doncs, perquè ja que només hem fet un dia de classe degut al pont i per no deixar el tema sense acabar ,doncs vam pensar deixar-ho per la pròxima i aprofitar aquesta per fer un petit agraïment.

Primer de tot us preguntareu per a qui va dirigit. Doncs, va dirigit a la nostra tutora,GemmaTur Ferrer y a Kuentalibros.

A Gemma,m’agradaria agrair-li el fet de endinsar-nos en aquest nou món que permet que els més petits aprenguin d’altre mode que és el que realment els permetrà caminar pel nou futur,encara que hi ha que recordar que el passat educatiu també té les seves avantatges. Vull dir, no hi ha que abandonar el passat , ni centrar-te en el futur, hi ha que gaudir del present.Gràcies a ella podrem aconseguir que l’educació millori,granet a granet s’aconsegueix un bon dinar ! No importa els obstacles que haguem de superar si ho fem tots junts i tenim la possibilitat d’arribar a la meta. D’això totes les de classe ens em assabentat. Estimada Gemma, estàs aconseguint el que et proposes, i per això has d’estar ben orgullosa. Reps agraïments pel teu treball i el teu missatge de transformar l’educació està arribant a tothom. ENHORABONA!

Gràcies a na Gemma, el nostre treball ha arribat fins Kuentalibros. Què és això us preguntareu i com és que ha arribat fins allí... Bé,bé ara us informo:

Ella ens va dir que havíem d’obrir-nos dos contes de bloc,i fer una presentació a cadascuna, una anomenada el bloc del primer curs de...( el nostre nom) i l’altre anomenada, l’eportafoli de...(el nostre nom). En el del primer curs em d’escriure cada setmana el que hem fet a classe i a l’altre només em d’escriure quan ella ens indiqui. Cada setmana escriguem en el bloc del primer curs el que hem donat aquella setmana a Bases didàctiques i disseny curricular.

La setmana passada vam haver d’escriure com sempre en aquell bloc i a més havíem d’escriure en el bloc de l’eportafoli. Què havíem de posar al de l’esportafoli? Doncs una opinió que havíem fet la setmana d’abans i se’l vam entregar, sobre el llibre Va de mestres i a més un vídeo realitzat per grups ( les meves companyes són Alicia Costa i Eva Torres) sobre quin tipus de mestra ens agradaria ser . La veritat és que els vídeos de totes van estar molt bé i ens vam divertir molt! Tot això ho vam posar al bloc de l’eportafoli a més d’una petita reflexió sobre el treball. A na Gemma li va agradar tant que va decidir posar-ho a un dels seus blocs i a més a més va enviar-ho a un bloc per a què ho pengés també si li agradava.Quin era aquest bloc? Sí, molt bé ho heu esbrinat, era el de Kuentalibros.

Per aquest motiu vull donar les gràcies a part de na Gemma per aquesta oportunitat que ens plena d’emoció a totes , a Kuentalibros.

Gràcies a Kuentalibros perquè ens plau molt a totes que un bloc d’aquesta categoria,ja que és prou conegut i d’una gran qualitat,publiqui els treballs d’unes futures mestres que encara estan començant a tastar el camí cap al seu futur d’ací a uns quants anys, el de mestra d’educació infantil.Esperem seguir avançant i poder seguir creant treballs que mereixin una publicació en llocs com aquest i fer treballs molt millor, perquè no tan sols, aprenem que és el que volem sinó que a més a més amb el treball ens portem alegries i il·lusions com aquestes.

Pot ser mai podré agrair-vos tot això ,però al meu parèixer una forma d’agrair és continuar així i sobretot millorant.

Com diu un refrany : "Uno puede devolver un préstamo de oro, pero está en deuda de por vida con aquellos que son amables."

Per últim agraeixo a les meves companyes perquè sempre mostren la seva ajuda,són comprensibles,ens donen diverses opinions,són agradables i mostren empatia.

I com no, donar les gràcies a qui llegeixin el meu bloc,encara que ara no ho llegeixi quasi ningú,espero que això canvi, i perdó per alguna errada que pugui cometre tant ortogràfica com de coherència,cohesió o adequació,com he dit són els meus inicis i poc a poc aniré millorant.

Ja per acabar definitivament , ja que és una entrada especial, m'agradaria posar l'enllaç a una entrada de El Adarve. No comentaré res sobre ella.Llegir-la i comenteu o al menys reflexioneu sobre ella. Allò quan la vaig llegir fa unes setmanes em va causar molta emoció.Sóc una persona per així dir-ho molt "ñoña i romàntica",suposo que per aquest motiu cada cop que llegeixo "Juntos,pero no atados" m'emociono tant que em ploren els ulls, i veig que és preciós aquest escrit.M'encanta.

HO PROMETO!