Edgar Morin:

" Kleist tenia molta raó : " El saber no ens torna ni millors ni més feliços".Però l'educació pot ajudar a ser millor i, si no feliços, ensenyar-nos a assumir la part prosaica i viure la part poètica de les nostres vides ".

viernes, 25 de noviembre de 2011

Parlem d'avaluació...

“El hoy es cuanto tenemos,
el pasado cuanto tuvimos
y el futuro cuanto tendremos”

Avui començo la meva entrada del bloc amb aquesta oració. El per què? Doncs perquè ja és hora de pensar en el futur educatiu.
L’entrada passada anava centrada en què eren les competències i l’entrada d’avui anirà centrada en com avaluem aquestes competències.
Com l’altre entrada, també em basaré amb el llibre d’en Zabala i Arnau anomenat “11 ideas claves cómo aprender y enseñar competencias”.

Primer definirem la paraula avaluació :

L’avaluació o avaluació educativa és, dins el context educatiu, un procés complex que s'utilitza per a obtenir informació útil amb la finalitat de formular judicis de valor i al mateix temps servir de guia per tal de prendre decisions. Com a activitat que té com una de les seves característiques més visibles el formular un judici de valor, per tal cosa s'utilitzen una sèrie de tècniques de mesura. La finalitat última de l'avaluació és la de ser una ferramenta per a prendre decisions, i aquest motiu és el que li dóna la seva importància. (Extret de Viquipèdia ).


Com ens diu Zabala, saber el coneixement que ha adquirit l’alumne d’una competència és molt complex degut a que s’ha de partir de situacions on ens creïn un problema en situacions reals i disposar dels mitjans d’avaluació necessaris per a cadascun dels components de la competència.


L’avaluació a l’escola s’ha de dirigir no tan sols als resultats de l’alumne sinó també a les activitats que duu a terme el mestre, les experiències de l’alumne i els continguts de l’aprenentatge.


Fins als nostres dies encara ens deixem guiar per l’història de l’ensenyament, pel caràcter selectiu de l’escola. Així, són les proves de selectivitat les que condicionen a la resta, de forma que el que interessa (els continguts que interessen ensenyar) ensenyar és el que cal per superar aquestes proves. A més, aquests continguts s’avaluen com antigament , és a dir, amb el mateix sistema,una prova escrita amb un temps limitat,deixant d’aquesta manera altres aspectes molt importants sense observar.


Tipologies d’avalució (Escamilla, 2009) :


Atenent a la finalitat :


-Diagnòstic : Per saber els coneixements previs que té l’alumne abans d’iniciar el curs i així poder programar les classes adequadament.
-Sumativa : Per saber tot el coneixement que ha adquirit l’alumne al llarg del curs , des de el seu inici fins al resultat final.
-Formativa : Vol orientar la formació de l’alumne a més de regular i poder corregir el seu desenvolupament a l’hora de buscar informació.


Atenent al moment de la seva aplicació :


-Inicial : Coincideix amb l’inici del procés d’aprenentatge.
-Final : Coincideix amb el procés d’aprenentatge acabat per comprovar si s’han obtingut uns objectius.
-Processual : S’observa el funcionament,el desenvolupament d’un objecte al llarg d’un període determinat fixat.


Segons el seu àmbit d’extensió :


-Parcial : Es centra en l’estudi de determinats conceptes.
-Global : Es centra a englobar aspectes importants d’un conjunt .


Segons el grau de relació amb l’avaluador :


-Externa : L’avaluador no participa en el nostre entorn d’aprenentatge .Exemple : PISA
-Interna : L’avaluador participa en el nostre entorn d’aprenentatge. S’inclou l’autoavaluació ( avaluar-me a mi mateix),heteroavaluació (algú avalua la feina d’un altre) i coavaluació ( on hi ha autoavaluació i heteroavaluació).


Segons el criteri de comparació :


-Criterial : Té en compte un criteri predefinit.
-Normativa : La mitjana del grup és el que determina el patró del qual avaluar el nivell de cadascú.
-Inclusiva : Està adaptant el procés d’aprenentatge al nivell de cadascú.


La finalitat de l’avaluació és comprovar si s’han assolit bé les competències bàsiques.L’avaluació és un mitjà per a l’ensenyament.




L’avaluació de competències s’ha de realitzar en el mateix moment en que es planteja una circumstancia que ens exigeixi ser competent( em de partir d’una situació real).
Si volem formar per competències , haurem de fer un exercici de prospecció(pensar amb problemes que al llarg de la vida es poden plantejar als alumnes) i formar-los amb la intenció de que en un futur siguin capaços d’afrontar-los de la millor manera possible.Per aquest motiu, l’objectiu d’avaluar les competències és conèixer si l’alumne és capaç d’aconseguir enfrontar-se a situacions problemàtiques de la vida quotidiana.


Per a ser competents haurem de partir de situacions que puguin assemblar-se a les de la vida del dia a dia.


Com diu en Zabala “ El objetivo debe ser evaluar para ayudar al alumno a que mejore el dominio de una competencia determinada,por lo que es necesario : conocer cuáles son sus dificultades con el fin de establecer las estrategias de aprendizaje más apropiadas para llegar a superarlas,disponer del conocimiento sobre los distintos esquemas de actuación existentes con relación al problema, y saber seleccionar el esquema o los esquemas de actuación más apropiados para resolverlo”.


L’objectiu de l’avaluació consisteix en saber el grau d’aprenentatge que ha obtingut l’alumne i saber si es capaç de posar-ho en pràctica.


Per a poder intervenir en una situació-problema l’alumna haurà de fer una sèrie d’activitats que es correspondrà amb els indicadors d’èxit que representen un anàlisi de la competència per conèixer el grau de domini d’aquesta.


Una estratègia per conèixer el grau de coneixement és una pregunta molt simple.


Per saber el grau d’aprenentatge d’uns continguts conceptuals cal resoldre conflictes a partir de l’ús dels conceptes.


Pel que fa als procediments cal que puguin comprovar la seva funcionalitat.


Per avaluar actituds cal observar sistemàticament opinions i actuacions en activitats globals, excursions,...


Per finalitzar en Zabala ens diu que per saber el procediment de l’alumne al llarg del curs cal fer un seguiment que ens faciliti informació constantment sobre com són de competents.


Altra persona que també ens parla de l’avaluació és na Neus Sanmartí. Ella afirma que és el motor de l’aprenentatge ja que el condiciona.Com que encara segueix la tradició , l’avaluació s’ha de renovar i canviar. Per tant, per a ella hi ha dos tipus : la que es basa amb una nota per classificar, seleccionar o sanció , i la que es basa amb l’esforç i amb tots els procediments de l’alumne. En el model tradicional la tècnica era l’examen. En el model del futur una tècnica pot ser una rúbrica(transparent , informativa i personal.
Ella també ens diu que hi ha altes dos tipus d’avaluació la formativa ( per part del mestre ) i la formadora ( pròpia de l’alumne que es capaç de regular el seu aprenentatge).


I això es tot. Que us ha aparegut? Interessant ,cert? A mi també. A més hi estic molt d’acord amb na Neus. Malgrat que ella distingeix dos tipus , quin creieu que es duu més a terme? Resposta molt clara no? Sí, una avaluació que es basa amb una nota per classificar , seleccionar o sancionar. Encara estem amb el model tradicional encara que poc a poc i començant primer de tot per infantil , hi ha algunes escoles que ho estan intentant canviar. Passem de formar de manera propedèutica a formar de manera integradora.
El nou futur educatiu es tracta de ser competent, resoldre els dubtes que ens pugui plantejar la vida real.De la capacitat de resoldre problemes nous.I per avaluar una competència ens haurem de centrar en si es capaç de resoldre de manera més eficaç possible un problema de la vida quotidiana.


Per a més informació us recomano aquestes pàgines :


http://competentes.wordpress.com/2009/05/21/com-avaluar-per-competencies/


http://catalapuntcat.blogspot.com/2010/02/lavaluacio-amb-rubriques.html




A més us deixo uns vídeos :





Per finalitzar comentaré breument una entrada del bloc d’Adarve : Diagnóstico inútil.


El tema del que tracta és exactament aquest. Als nostres dies predomina un model d’avaluar de manera selectiva, amb notes del 1 al 10. En un examen, en les notes de final de trimestre, et posen un simple nombre,però com sabem el que signifiquen? Ara resulta que som esbrinadors? No. El que fa falta no és simplement posar una grafia perquè al cap i a la fi si no ens diuen un perquè , és el que interpretem: Una grafia. El que necessitem és el perquè d’aquella grafia, saber el seu significat per a poder millorar uns aspectes. Com aconseguir-ho? Per exemple amb una rúbrica. Així ens permet fixar-nos amb el que ens hem errat i millorar.
L’exemple del metge i el pacient és molt clar per explicar-ho. Què passa? El metge sí, ha assolit uns continguts , el més segur que per memorització( fet que en un moment determinat farà que no se’n recordi), i tan sols sap dir-li al pacient que està malalt ,però... el que l’interessa al pacient no és saber tan sols el més bàsic que segur que ell amb com se sent ja sap que està malament , sinó que vol saber el que és el que li passa i com fer per recuperar-se.I el metge que fa? Repetir el mateix ( repetir contingut=memorització=model antic,propedèutic ).Què li passa al metge? No sap dir un perquè.
I el més trist és que això , pot ser no de mode tan exagerat, passa als nostres dies en diferents àmbits.


Foto de :

No hay comentarios:

Publicar un comentario