Primer curs Carolina M.: Setmana del 10 al 16 d’octubre.

Bona tarda !

Avui us explicaré el que vam fer el dimarts i el divendres a classe de bases didàctiques i disseny curricular.Posaré els dos dies junts degut a que als dos dies varem fer el mateix.

Aquesta setmana a classe vam posar a la pissarra, amb notetes, les distincions que trobem de l’escola d’abans ( la industrialitzada )a l’escola d'ara ( la del coneixement ). Vam fer una divisió i vam posar els trets d’una escola i de l’altra ,per així trobar-ne més visualment les diferències.

La primera diferència que trobem és en la finalitat. L’escola industrialitzada tenia la finalitat de reproduir l’ informació, en canvi , l’escola del coneixement té com a finalitat la formació integral de la persona. La segona és en el mestre. En l’industrialitza-la hi havia un mestre autoritari i era l’únic que tenia el coneixement i podia transmitir-lo .En canvi, a l’escola del coneixement el mestre el que vol es formar a l’alumne,servir-lo com a guia,fer que sigui el propi alumne qui es construeixi el seu coneixement, fa que el nen tingui més curiositat i pugui treballar en equip. Altra diferència es centra en l’alumne on era passiu , una mena de taula rassa a l’escola d’abans, i ara és ell qui es crea el seu propi aprenentatge.

Els recursos marquen diferència. Abans s’utilitzaven la pissarra,els mapes,els globus terraquis,i el que més cal destacar, el llibre de text ja que marcava una gran desprofessionalització.

Ara,els recursos que s’utilitzen són diversos com les TIC o altre material de qualsevol tipus com els puzzles. També, en els continguts es dóna diferència .Abans havia un tractament de divisió clàssica per assignatures i ara,n’hi ha un tractament globalitzat del contingut.

Pel que fa a l’avaluació, la de l’escola d’abans hi havia un examen escrit final només i el que traguessis era la teva nota final que servia per classificar i a més , per sancionar. Això implicava que l’alumne memoritzés. A l’escola d’ara, l’avaluació és global i continua. És fa una observació de l’alumne, avaluació,autoavaluació i coavaluació.A més, es permet l’ajuda entre uns alumnes i altres.Quant al temps i l’espai, l’escola antiga era en el mateix temps i espai fent la mateixa assignatura, és a dir,havia un espai únic i en un temps feien la mateixa assignatura.A l’escola del nostre futur no hi ha d’haver un espai únic, sinó diversos.Ha d’haver flexibilitat en l’espai i el temps, una coordinació docent.

Cal anomenar altra distinció com és la de respecte a l’activitat.A l’escola de la industrialització existia la llei de les tres unitats : fer tots el mateix,la mateixa habilitat i en el mateix temps i espai.El tipus d’activitat que feien era dirigida,molt estructurada,repetitiva,temporalitzada a priori,poc reflexiva,de reproduir i molt dividida .L’escola del segle XXl ha de rompre aquesta llei. Ha de ser creativa,molt disciplinada,autònoma,molt activa i que construeixi l’alumne el seu coneixement.

Per últim,també anomenem la diferència respecte als agrupaments. Abans eren per edats i sexe.Es feien grans grups i les activitats es feien en gran grup.Ara els agrupaments són flexibles, diferents criteris per a grups.Són grups heterogenis i homogenis i també n’hi ha de petits grups.

I això és tot el que vam donar aquests dies. D’això puc comentar que com podem veure encara hi ha moltes coses a les escoles d’avui en dia per canviar ja que continuen igual que abans, encara que no de forma tan extrema,és a dir, encara ens queda molt de camí per fer ja que el que volem és una educació adequada a tots els avenços ,que poc a poc es van introduint al nostre món.Així que els futurs mestres hem d’aprendre i ensenyar a la resta que s’ha de progressar també educativament,però s’ha de fer poc a poc.
Hem de fer que el nin construeixi el seu coneixement,que aprengui també per si mateix i ajudar-lo a això,hem de formar al alumne com a persona,hem d'ensenyar-lo a respectar, a estimar-se i a valdre’s per si tot sol,hem d’activar la seva curiositat per les coses.Ha d’aprendre a utilitzar les TICS que ara mateix, són fonamentals.Els continguts han d’estar relacionats,s’ha de fer una avaluació continua de l’alumne per veure els seus avanços i poder ajudar-lo,el temps i l’espai han de ser flexibles,hem de ser creatius per facilitar l’aprenentatge i que ells aprenguin també a ser-ho i els agrupaments han de ser diversos ja que això ho faran en el futur,treballar amb diferents persones.

Per concloure m’agradaria afegir una oració que vaig llegir del llibre Va de mestres ja que em va agradar moltíssim.Està escrita per William Shakespeare en el seu llibre anomenat El mercader de Venècia : <<No prenc el món sinó com és[...] un teatre on cada cal que jugui sa seva part[...]>>.Altres oracions que m'han agradat del llibre que he llegit aquests dies anomenat 11 ideas claves de cómo aprender y enseñar competencias d'Antoni Zabala ,són aquestes :
<< El viejo debate entre la función instructiva,académica y profesionalizadora,y la visión educadora de la enseñanza toma en nuestros días un carácter universal, al instaurarse una corriente predominante que entiende que los sistemas educativos deben abrazar el desarrollo integral de las personas>>.
<< La escuela no ha sido pensada para llevar a cabo la formación integral de la persona,es decir,capacitarla para dar respuesta a los problemas cotidioanos que se le van a presentar a lo largo de la vida>>.

Ara us deixo amb un vídeo que vam fer per a un treball de l’assignatura de pensaments i contextos educatius contemporanis.( És la segona part ja que a la primera n’hi ha un petit problema ). A més, aquest vídeo està relacionat amb el que donem ara.

Espero que us agradi !

Ja acabo per avui,

Fins altre dia!