Primer curs Carolina M.: Com ho feim per aprendre?

Alguna vegada us heu fet aquesta pregunta?

Crec que poques vegades i segur que quan us l'heu feta no heu trobat cap resposta clara i vàlida.
Jo de fet, mai m'he l'he plantejada,però aquesta setmana amb el nou tema que hem començat,que justament tracta de com aprenem(competències bàsiques), he començat a pensar-hi amb atenció.

Comencem pel principi, que volem dir amb competències bàsiques?
Volem dir com aprenem les persones i de quina manera feim servir el que aprenem.

Per ser competent,l'aprenentatge ha de ser significatiu,és a dir, a més d'implicar memorització, ha de ser possible aplicar-la a les diferents situacions de la vida quotidiana.Vull dir, hem de saber comprendre e interpretar el coneixement que aprenem i aplicar-lo quan ens sigui necessari.

L'aprenentatge per ser significatiu ha de partir d'una sèrie de condicions :

-Esquemes de coneixement i coneixement previs :
Aquest esquemes són representacions que tenim sobre el que coneixem.Des de que naixem partim d'uns esquemes previs que al llarg de la nostra vida els esquemes es comproven,es modifiquen,es fan més complexos i es creen de nous a partir dels que ja tenim.

-Vinculació profunda entre els coneixements previs i els nous :
Quan som capaços d'analitzar,fer una explicació,donar-li sentit,relacionar i treure conclusions a la informació.

-Nivell de desenvolupament :
L'aprenentatge ha d'adequar-se als diferents nens i nenes que hi hagi en una classe ja que no tots/es adquireixen la informació igual de ràpid.A més, trobem intel·ligències múltiples.Un noi pot estar més desenvolupant en la part emocional,altre en la part creativa... Tot és saber-se adaptar al noi.

-Zona de desenvolupament proper :
Fa referència a la distància que hi ha entre el que sé i el que he de saber (Vigoski,1979).

Foto del esquema que vaig copiar ,fet a classe on s'observa perfectament el concepte de desenvolupament proper.

-Disposició per a l'aprenentatge :
Intervenen,a més, altres factors vinculats als sentiments,a les relacions interpersonals i a la socialització de la persona.
Si un nen està trist, el seu aprenentatge serà més costós.

-Significat i funcionalitat dels nous continguts :
L'aprenentatge ha de tenir sentit,ha de ser útil.Em de saber utilitzar la teoria.No ha de ser una material propedèutic, ha de servir per al dia a dia.

-Activitat mental i conflicte cognitiu :
L'alumne ha de ser actiu no passiu, ha de crear,fer,construir,investigar i reflexionar sobre el propi coneixement.Per això s'ha de crear un conflicte cognitiu,és a dir, s'ha de dubtar.L'aprenentatge significa tenir una qüestió per resoldre.

-Actitud favorable,sentit i motivació :
Per aprendre ha d'haver una actitud favorable,mostrar interès pel que s'aprèn.A això anomenem motivació intrínseca,és a dir, aprendre per aprendre a aconseguir.

-Autoestima,autoconcepte i expectatives :
Has de veure't bé, has de tenir una bona valoració de tu mateix i unes bones expectatives cap al futur.

-Reflexió sobre el propi aprenentatge.Metacognició :
Em de reflexionar sobre el que em après,quina relació podem fer,aplicar-ho,...

Dit a això, anem a contestar la meva pregunta del títol.Com ho feim per aprendre? Als nostres dies,malgrat algunes escoles,l'aprenentatge continua no sent significatiu,és a dir, es basa en els llibres de les diverses assignatures on el professor llegeix,explica i fa un examen. Es clar que respecte als altres anys això ha canviat molt positivament,però ha de canviar més , no creieu? L'aprenentatge ha de tenir un significat,aprenem per aprendre a posar-ho en pràctica , cert? Doncs ,ha de ser significatiu i per ser-ho ha de partir d'una sèrie de condicions, que són les que expliquen Zabala i Arnau en el llibre 11 ideas clave Cómo aprender y enseñar competencias.

Hi estic totalment d'acord amb totes i cadascuna d'elles.Quan naixem partim d'uns esquemes previs que a mesura que creixem es converteixen en més complexes i ens fa crear un de nous i així contínuament, és com una mena de gat que es mossega la cua,sempre es repeteix.Em de crear un vincle entre els esquemes que tenim i els nous.Un alumne no aprendrà igual que un altre, bé perquè no sigui aquell ensenyament la seva especialitat,bé perquè just aquell tema li costi més de aprendre... pot ser per molt de casos ,però si això passa, si a un nen li costa més el que haurem de fer és ajudar-lo i adaptar-nos a ell,prestar-li més atenció.Per a ajudar al noi ha de partir d'una bona disposició cap a l'aprenentatge, si el nen està trist primer haurem de resoldre la seva tristesa per a poder continuar ensenyant-li. El que ensenyem ha de servir als nens per a que ho puguin utilitzar al llarg de la seva vida, que lis sigui útil per al futur.S'ha de dubtar de tot el que es pugui dubtar.Vull dir que per aprendre em de dubtar i resoldre els dubtes.El caos s'ha d'ordenar i d'aquí es tornarà a formar altre caos que s'haurà d'ordenar.S'ha de tenir una bona actitud , ganes d'estudiar el que aprenem,amb motivació perquè així cream interès i més ganes d'aprendre molt i més coses.
Per aprendre em de partir d'un principi fonamental : l'autoestima,l'autoconcepte i les expectatives, ja que el més important és un mateix.Si no ens estimem,no ens veim bé i no creiem en el nostre èxit , res tindrà sentit, ni tan sols viure.Per últim .però no per això el menys important, em de reflexionar sobre el que em après per assegurar-nos que a sigut un bon aprenentatge,que l'hem après bé i que té utilitat.

Dit tot , puc afirmar que sempre al llarg de la nostra vida estam aprenem i el que em d'aprendre des de ben petits és aprendre a aprendre per aprendre tot el que cal i bé.

Ara, abans d'acabar definitivament la meva entrada, m'agradaria posar un artefacte,una foto i un comentaria sobre l'entrada que acabo de llegir de “El Adarve”.

Començo pel comentari. El títol és : El dromedario no es un camello defectuoso.
Quan he vist el títol m'ha cridat l'atenció l'article. El dromerio no es un camello defectuoso? Es clar que no! És un animal com qualsevol altre, casi igual que el camell,però amb una característica pròpia.Quan he llegit el títol he pensat “oh!,que curiós,anem a continuar llegint”. Al acabar de llegir tot l'article m'he dit “ quina raó té .com ,m'agrada ! I la faula ? Ens mostra totalment el que passa”.Considerem que hi ha un prototip de persona , però qui s'ha inventat això? No som tots persones? Tots pensem ,cert?Doncs ara la pregunta és...perquè hi ha tanta discriminació? La resposta és senzilla ,encara que poc coherent, ens em fixat amb un prototip de persona.I això ha influït molt negativament a l'escola,ja no tan sols per part dels alumnes que han marginat a nens simplement per creure en el “prototip” sinó també per part dels mestres i del sistema educatiu en general.Em basat el famós currículum en el prototip de persona sense adaptar-nos al nivell de desenvolupament de cadascun,sense preocupar-nos de si té o no una bona disposició per a l'aprenentatge, si gaudeix d'una bona autoestima i d'unes bones expectatives.No, d'això no em fet ni cas, no ens em adaptat a l'alumne sinó el contrari, ell a nosaltres.Us pareix això just? Perquè a més quasi tots els mestres defenem que no ha d'existir la discriminació,però... si també discriminen en el moment en que no ens adaptem als alumnes!

Per tant , que cal fer? Doncs , pensar-ho, segur que si llegiu l'article ho entendreu molt bé.Que volem que la formiga s'estimi poc,s'avergonyi i digui que és petiteta perquè està malalta o que digui que ho és perquè és així i que hi ha diversitat?Jo prefereixo el segon i tu?