Edgar Morin:

" Kleist tenia molta raó : " El saber no ens torna ni millors ni més feliços".Però l'educació pot ajudar a ser millor i, si no feliços, ensenyar-nos a assumir la part prosaica i viure la part poètica de les nostres vides ".

lunes, 10 de octubre de 2011

Bones a tots/es !

Avui us explicaré que vam fer a la classe de bases didàctiques i disseny curricular la setmana anterior ( del 3 al 9 d'octubre ) :


El dia 4 ens van explicar que era el PLE ( entorn personal d'aprenentatge ) i a continuació vam fer un mapa conceptual on es va explicar que el nostre entorn personal d'aprenentatge (PLE) està format pel món presencial i el món virtual.Al món presencial podem englobar al mestre,la família,els amics,els companys de classe,el bar,l’enciclopèdia,la pissarra i el guix,la llibreta i el bolígraf,els llibres,les revistes,la televisió,la ràdio,els diaris o la música,és a dir, s'engloba tot el que podem tocar amb les mans de forma present.El que s'ha utilitzat des de els inicis de l'educació fins ara.Però també, actualment hem d'incloure al nostre PLE, altre món, el virtual ja que ens obri les portes a molta informació, és un nou concepte molt ampli d'aprenentatge.Aquests el podem dividir en tres branques : una es la de l'accés a l'informació on englobem tot els llocs que ens proporcionen informació com la premsa digital,les bases de dades,els blocs,els diccionaris,youtube,els fòrums,wikipedia,les webs i els cercadors;altra és les de les eines de creació d'informació on se’ns permet crear informació per a altra gent, on trobem programes com maptools,encore,photoshop,word,excel,open oficce,power point o movie maker;i altra és la de les eines de relació amb els demés on n'hi ha tres tipus la de eines de compartir objectes com youtube,les eines de compartir enllaços com els fòrums i les eines de relació social com el facebook,tuenti i messenger.


Pel que fa a aquest dia, el que després es va explicar és com fer les diferents lectures.
També vam reflexionar sobre la següent oració : " mestres del s.XX , escoles del s. XIX i alumnes del s.XXI "(d'en Francesc Ibermon).I a partir d'ella vam parlar de que el que antiaguament es volia era instruir,aquesta era la finalitat,però ara el que cerquem és cercar persones apart d'ensenyar el contingut.
Ens vam preguntar el següent : Pot un mestre del s.XlX treballar en una escola del s.XXl?
Aquesta resposta és clara : No.Posem un exemple per entendre millor aquest no : Pot un metge del s.XlX treballar en un hospital del s.XXl? No,cert? Per què? Perquè ara hi ha més avenços,més cures per a les malalties,malalties noves,... i això és necessari que ho conega, si no ho coneix, no podrà ajudar a curar enfermetats.Això és lògic ,veritat? Doncs encara que molts pensen que no es comparable una professió amb altra,és mentira, perquè és diferent professió,però mateix fet.
Anam d l'escola del XlX , l'escola industrialitzada on la seva finalitat era instruir,on els alumnes havien de reproduir el coneixement,on el mestre era autoritàri i l'únic que tenia el coneixement i on l'alumne era una mena de taula rassa , a l'escola del s.XXl, l'escola del coneixement on la finalitat és la formació integral i l'autoconeixment,autònomament,on el mestre no és autoritàri i ajuda a l'alumne i on aquest últim té uns coneixements previs i pot ensenyar també al mestre.



Hem passat d'un mestre autoritari a un mestre més permissiu,que apart d'ensenyar també aprèn de l'alumne ja que ell té uns coneixements previs i no és una mena de taula rassa com es creia abans.Hem canviat la finalitat d'instruir per la de la formació integral, de l'aprenentatge escolar a l'aprenentatge autònom.


Gràcies a això vaig poder comprendre que en l'educació es necessita més que el món presencial ja que l'informació que ens proporciona actualment amb l'avenç de les tecnologies ens ha quedat curt per a educar-nos.Si la tecnologia avança , l'educació també ha de avançar per així saber utilitzar-la en aquest present i al futur.
I per aconseguir progressar ens hem d'introduir al món virtual on tal sols amb la lectura i un click podem obrir noves portes al saber.
Abans com només teniem el món presencial ens conformavem i teniem prou amb el que teniem (llibres de text, diccionaris,enciclopèdies,...tot el que podiem agafar amb les manas),però ara ha sorgit un nou món que no el podem tocar pròpiament amb les mans, aquest és el món virtual.El que no depen de nosaltres mateixos sinó de les noves tecnologies com són els ordinadors.Com tenim noves tecnologies,tenim noves formes d'accedir a l'informació ja que ens permet obrir moltes més portes que al món presencial.Al món virtual podem obrir tantes portes com vulguem ja que quasi són infinites. A més d'això, també ens proporciona la creació de la informació,fet que en el món presencial és molt difícil, al igual que podem compartir enllaços i objectes i a més ens dóna altre mode de mantenir relacions socials. També ens és més còmode i barat , que això en temps de crisis no ens bé res malament.Encara que el món virtual ens mostri molts d'avantatges, tampoc hi ha que confiar en ell plenament.
Per tant, hi ha que gaudir tant del molt presencial com del virtual , però no hi ha que centrar-se en un només perquè com es sol dir : "tot en excés és dolent". Així que cal treure profit dels dos móns per tenir molta informació,aprofitar-la i gaudir de més sabiduria.


Per últim ,fent referència a aquest tema, m'agradaria nombrar unes quantes oracions tretes del llibre 11 ideas claves, cómo aprender y ensenyar competencias de n’Antoni Zabala.Són del primer capítol i poso les que més m’agraden i hi estic totalment d’acord.

<<Las pruebas y criterios de evaluación de la mayoría de exàmenes y oposiciones propician el caràcter disociado entre teoría y práctica, ya que el alumno memoriza el temario con el fin de desarrollar los conocimientos adquiridos en una prueba,y no para poder aplicarlos>>.

<<La concepción del sistema escolar de caràcter claramente propedéutico y selectivo ha hecho que la escuela se haya reducido a una simple”correa de transmisión”de las necesidades del camino hacia la universidad>>.

<<En ocasiones,aún persiste la concepción de que quien sabe ya sabe hacer y sabe ser>>.( Aquesta és la que més m’agrada’t com a crítica ).

<<Los niveles de exigencia que deben introducirse en la enseñanza son tres: la conversión a competencias de los contenidos tradicionales,básicamente de caràcter académico;la necesidad de formación profesionalizadora,y la decisión de una enseñanza orientada a la formación integral de las personas>>.



Del dia 7 no hi ha molt que contar degut a que no vam fer una classe teòrica sinó més bé pràctica.Ens van ensenyar algunes eines per utilitzar als blocs i alguns blocs d’interès com el de El Adarve( enllaç : http://blogs.opinionmalaga.com/eladarve/ )

Bé no tinc res més que contar.

Fins aviat !

Imatge treta de :
http://www.flickr.com/photos/pedrojimenez/249142977/sizes/m/in/photostream/


No hay comentarios:

Publicar un comentario